RAMON LLULL-FÉLIX O LLIBRE DE MARAVELLES
-RAMON LLULL: (1232/3-1315/6) Va néixer a Mallorca,era un home de classe mitjana alta,cortesà de l’Infant Jaume de Mallorca va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills.
Cap al 1263 va decidir que volia consagrar-se a la causa de Jesucrist, en aquell moment va decidir escriure i escriure,primer ho va fer amb “el llibre de les contemplació” i despres 260 més,els més importants van ser “La Blanquerna” i Fèlix o Llibre de les meravelles(París,1288/9).
Morí lapidat a Tunis,intentant fer que la gent d’aquell lloc es converteixin al cristianisme.
-El llibre de les meravelles: L’argument és el segent: Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes.
“Bell fill,home és instrument,e és compost de vida corporal e espiritual,e l’obra de la vida espiritual e corporal és lo viure,qui és bo per què hom viu;e la mort és lo contrari de la vida,bo és saber,que hom mor per lo desordonament de l’estrument,e per lo departiment que l’ànima fa de dels cors,lo qual no pot viure sens ànima,qui li dóna vida”
Per Ramón Llull,en aquest fragment ens presenta una dualitat entre vida i mort,quan mort un,mor l’altre també,diu també Ramón Llull que es molt més important l’ànima que el cos,cal d’estacar que l’ànima fuig del cos quan aquest es comença a degenerar.
“Bell fill,home és instrument,e és compost de vida corporal e espiritual,e l’obra de la vida espiritual e corporal és lo viure,qui és bo per què hom viu;e la mort és lo contrari de la vida,bo és saber,que hom mor per lo desordonament de l’estrument,e per lo departiment que l’ànima fa de dels cors,lo qual no pot viure sens ànima,qui li dóna vida”
Per Ramón Llull,en aquest fragment ens presenta una dualitat entre vida i mort,quan mort un,mor l’altre també,diu també Ramón Llull que es molt més important l’ànima que el cos,cal d’estacar que l’ànima fuig del cos quan aquest es comença a degenerar.
AUSIAS MARCH-SI PER NULL TEMPS CREGUÍ SER AMADOR
-AUSIAS MARCH:(Regne de València 1400-1459 València)
Va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals
-Si per null temps creguí ser amador:
Parla de la mort d’una estimada, ella a mort i ell està devastat,no te cap sentit el viure sense ella,però també diu que no és tan bon amant perquè si fos ell s’hauria suicidat per estar amb ella.
JACINT VERDAGUER-ANEM.AL CEL (1903)
-JACINT VERDAGUER:(Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.
Va morir el 1902 a la casa de Vallvidrera on havia estat acollit.
-«Vull anar al Cel: Per això n'he escrit aqueixos cants d'enyorança.
Lo Cel és la corona de la vida atribulada i l'única i bella explicació de l'enigma de les amargors que es passen en esta vall de llàgrimes. Un dia, Déu permeté que s'ennuvolàs de cop mon hermós esdevenir; passí penes tan fondes que posaren en perill la meva existència, i tan llargues que encara duren, i Déu ajut fins que s'acabaran. No cal pas contar-ho tot: lo tracte que se'm donà sobre la terra m'obligà a cercar refugi en lo Cel, i, per distraure mon cor i enteniment de les misèries d'ací baix, me posí a contemplar amb les llàgrimes als ulls la sobirana bellesa del palau de nostre Pare celestial.»
Lo Cel és la corona de la vida atribulada i l'única i bella explicació de l'enigma de les amargors que es passen en esta vall de llàgrimes. Un dia, Déu permeté que s'ennuvolàs de cop mon hermós esdevenir; passí penes tan fondes que posaren en perill la meva existència, i tan llargues que encara duren, i Déu ajut fins que s'acabaran. No cal pas contar-ho tot: lo tracte que se'm donà sobre la terra m'obligà a cercar refugi en lo Cel, i, per distraure mon cor i enteniment de les misèries d'ací baix, me posí a contemplar amb les llàgrimes als ulls la sobirana bellesa del palau de nostre Pare celestial.»
PRÒLEG: AL CEL
-ANEM: “Anem” és un càntic a la mort on es deixa endur per la dolça mort que l’espera amb els braços ben oberts i li diu que vingui, ja està cansat de tant viure vol marxar tranquilament al cel.
CANT ESPIRITUAL-JOAN MARAGALL
-JOAN MARAGALL: Neix el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. Un cop acabat el batxillerat, el seu pare vol incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar,però per falta de destresa en aques món el seu pare el deixa que cursi la carrera d'advocat,aquells any fa dos viatges que li obren els ulls,l'any 1894 guanya l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, amb La sardana l'any següent, publica el llibre Poesies, editat per L'Avenç, que, considerat com a molt innovador, obté una acollida favorable de la crítica.
Maragall adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista.
Maragall cofunda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on demana diners per a la creació de la Biblioteca de Catalunya.
El darrer any de la seva vida, el 1911, publica Seqüències, imprès per L'Avenç, que conté la tercera i darrera versió del mite del comte Arnau: la de la redempció a través de la renúncia. Del llibre destaquen també l'Oda nova a Barcelona i el Cant espiritual.
-CANT ESPIRITUAL:És una poesia on reflexiona sobre el sentit de la vida i de la mort,el poeta ho enfoca desde un punt de culte cap a la religió,també creu que aquest món que a creat Deú és perfecte.
MARIUS TORRES-”DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT”.POESIES (1936)
-MÀRIUS TORRES I PERENYA: Va nèixer a la ciutat de Lleida, el dia 30 d'agost de l'any 1910. Durant l'etapa d'estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol: “Un fantasma com n'hi ha pocs”, els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certamen literari no va guanyar.
Les seves obres són d'una gran qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada pels esdeveniments personals
(malaltia, apartament de la vida civil, religiositat i incertesa cap a la mort), i els esdeveniments públics i polítics com la Guerra Civil, crisi dels valors republicans i nacionalistes, però al mateix temps demostra una gran capacitat per a sintetizar i expressar la realitat personal i col·lectiva.
-La poesia de Màrius Torres, íntimament unida a la seva trajectòria vital però deslligada de referents particulars, ha traspassat les adversitats de l'aïllament del poeta, el silenci forçat de la postguerra, el desconeixement de la seva obra i l'oblit del temps. Tant és així que l'autor és considerat, en l'actualitat, un dels poetes catalans més importants i influents del segle XX.
-Dolç àngel de la mort:Màrius Torres i Perenya en aquest poema parla de com l'espera amb ganes,ja no té por,té prou força per poder marxar, ja té l’ànima prou madura per marxar al més enllà també creu que morir deu ser bonic ja que és un obrir i tancar els ulls s'indigana ell només vol morir ara mateix,no vol durar ni un dia més.
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL-IMITACIÓ DEL FOC,(1936)
-BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL:Neix el 13 d'agost de 1913 a la Ciutat de Mallorca. D'origen humil, Estudia la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es llicencia amb premi extraordinari.A la Universitat fa amistat ambi Salvador Espriu
el tercer recull poètic, Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Gabriel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat Aquesta obra era dedicada al seu amic, l'escriptor Salvador Espriu. Precisament, aquest autor, després de la guerra civil, decideix escriure poesia, arran de la mort de Rossellò-Pòrcel, per la qual s'havia sentit molt afectat.
Deixa una obra breu però densa, es troba inclosa en la majoria d'antologies de poesies catalanes. Hi ha cantants, com Maria del Mar Bonet que han musicat i interpretat alguns dels seus poemes.
-“EN LA MEVA MORT” IMITACIÓ DEL FOC:El poeta cansat de viure,baix el domini de la vida,la mort s’acosta preparada per endurse´l al més enllà.
SALVADOR ESPRIU-A VEGADES ÉS NECESSARI I FORÇÓS.
LA PELL DE BRAU.(1958)
-SALVADOR ESPRIU:Neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.
Durant els darrers anys de la seva vida, Salvador Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat.
Aquesta pulcritud, afegida al valor de la seva obra, el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica).
-A VEGADES ÉS NECESSARI I FORÇÓS-LA PELL DE BRAU:
Es tracta d'una crítica a l'Espanya de la postguerra i la seva mà dura, poc respecte, poc diàleg i raonament cap els diferents pobles de la península ibèrica. Utilitza el mite de sephard com a lloc d'origen dels sefardites per referir-se a Espanya.
Aquest poema de Salvador Espriu ens explíca com un poble no ha de morir per un home però un home,si cal,pot morir per un poble.
Com viure amb harmonia i diàleg és la millor opció per entendrens.
En conclusió, com la mort ens pot proporcionar la llibertat.
PERE CALDERS-L’HORA PUNTA,DE TEVES A MEVES (1984)
-PERE CALDERS: Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure en una masia de Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona va publicar el seu primer conte, encara que ell considerava el dibuix i la il·lustració el seu ofici principal, entre altres motius perquè coneixia la dificultat de guanyar-se la vida com a escriptor professional en català.
Pel que fa als contes, l'any 1968 els reuneix tots i n'afegeix algun d'inèdit al volum Tots els contes, que va obtenir el Premi de la Crítica Serra d'Or l'any següent. Per llegir més contes inèdits, els lectors van haver d'esperar fins al 1978, amb Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or i Premi de la Crítica Serra d'Or el 1979), i posteriorment Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat), De teves a meves (1984) o El barret fort (1987). Val a dir que, malgrat el reconeixement dels cercles intel·lectuals a la seva obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana, que va representar un dels èxits teatrals del moment.
L'any 1984 es va iniciar la publicació de les seves Obres Completes a la col·lecció Clàssics Catalans del segle XX,
-DE TEVES A MEVES:”
Són 32 llibres que acaben més o menys bé”.
Desde la fantasia, humor, cordialitat fins al to líric i, per damunt de tot, un coneixement exhaustiu dels mecanismes del cor i de la intel·ligència: aquestes serien algunes de les característiques dels contes de Pere Calders, surrealista i hiperrealista, bruixot dels recursos impensables, inventor de paraules.
-"L'HORA EN PUNT":És un conte irònic on la mort s'ha d'esperar fins al dilluns perquè així li va millor al que s'ha de morir.
MIQUEL MARTÍ I POL-TORNA AL TEU CLOS,
LLIBRE D’ABSÈNCIES (1985)
-MIQUEL MARTÍ I POL:Va naixer a Roda de Ter (Osona), el 19 de març de 1929 i mor l'11 de novembre de 2003.
Comença al mó laboral de jove,a la fàbrica on treballava la seva pare però
als dinou anys pateix una tuberculosi pulmonar, que l'obliga a passar un any al llit i que li permet llegir abundosament. per això s’inicia amb la poesia però també prosa i tradiccions.
Amb el seu primer recull de poemes, Paraules al vent (1954), obté el Premi Óssa Menor.
Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també edita un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. Cantants com Maria del Mar Bonet,Lluís Llach, Ramon Muntaner,han musicat poemes de Miquel Martí i Pol, contribuint a la difusió de l'obra del poeta.
Miquel Martí i Pol ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors. D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volums personals o en antologies, ha estat traduïda a l'alemany, l'anglès, el búlgar, el castellà, l'eslovè, el flamenc, l'italià, el japonès, el portuguès o el rus, entre més.
Miquel Martí i Pol va morir l'11 de novembre del 2003 al seu poble natal, Roda de Ter. La seva obra poètica no ha deixar mai de ser constantment reeditada i traduïda.
-EL LLIBRE D'ABSÈNCIES:És un llibre on el dol,és el tema central, encara que el tema es dur Martí i Pol assoleix una actitud de serena i amb ganes de viurere que l'ajuda a recordar l'ésser estimat que ha perdut: "És vivint que puc pensar-te".
-TORNA AL TEU CLOS:Miquel Martí i Pol,inicia aquesta poesia explicant que en realitat la verdadera mort és el procés que fa una persona que estimes fins que mort o sigui el procés degenaratiu,on l'únic protagonista ets tu,i l'única opció de superar-la és enplanar el buit que et deixen amb amor.
JOAN VINYOLI-EL SILENCI DELS MORTS,(1989)
-JOAN VINYOLI: Neix a Barcelona, el 3 de juliol del 1914,amb 16 anys comença a treballar en una editorial,confessa que el va incitar a escriure una frase de Rainer M.Rilke:"La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències".
Abans de la Guerra Civil espanyola publica poemes a les pàgines de Quaderns de Poesia i La Publicitat.
En el segon poemari De vida i somni (1948) desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de les imatges,continúa publicant més poemaris fins al 1977 on l'autor es inggressat per una trombòsis cerebral.
Esdevé un dels poetes mes interessants de la literatura universal del segle XX.
-EL SILENCI DELS MORTS:Aquest poema ens diu que encara que els morts no hi suiguin amb nosaltres sempre els hem de tindre present a la nostra ment i que no caiguin mai en oblit.
MÀRIUS SAMPERE-MAI NO ARRIBARÀ LA FI DEL MÓN,LES IMMINÈNCIES,(2002)
-MÀRIUS SAMPERE: Va nèixer el 28 de Desembre a Barcelona i va morir el 26 de Maig del 2018 amb 89 anys.
Entre 1939 i 1949 fa les primeres temptatives poètiques en castellà però cap al 1958 comença a escriure les primeres poesies en català. La seva obra a l'inici té a escassa difusió És un dels poetes més destacats i notables de la seva generació durant la dècada de 1980 tenen lloc dos canvis importants en la seva trajectòria: una dedicació més professionalitzada i un compromís estable amb la publicació de la seves poesies.
Amb vuitanta anys complerts, Màrius Sampere manté intacta la seva capacitat creadora i sorprèn per la seva singularitat i experimentació constant. El 2010 apareixen dos nous reculls poètics, La ciutat submergida, que recull la seva obra pòetica inèdita del 1970 al 2008, amb un pròleg de Carles Duarte, i L'estació dels espiadimonis.
El mateix autor ha desmentit a aquells que l'han inscrit en la tendència poètica anomenada realisme social i es considera més aviat eclèctic.
-MAI NO ARRIBARÀ LA FI DEL MÓN:La fi del món mai arribarà si recordes la veu de la gent que t'envoltava.
